dijous, 28 de juliol del 2011

ALPINE UN SOMNI....

        Després de la segona guerra mundial, els EEUU eren la gran potencia econòmica i els seus soldats al tornar d’Europa, van tornar amb un descobriment que no tenien al seu país : els petits esportius, vehicle petit de poc pes, i amb  motor petit però viu feien un cotxe àgil i superior als seus imponents “aigües”. Així va començar la febre dels petits esportius europeus, entre ells els coneguts MG A i B, Triumph Tr2-3-4 Spipfire, Jaguar, Austin-Healey, Porsche,  Alfa Romeo  etc etc.
       A França, com a tot Europa, les fabriques amb prou feina, tornaven a fer la producció anterior a la guerra o amb petites modificacions. Però sempre hi ha esperits inquiets que volen més, entre ells Jean Rédélé, que després de conèixer el Renault 4/4 va creure que era possible fer amb ell un petit esportiu. Va encarregar a Michelotti una carrosseria lleugera (alumini), que serà l’origen dels A-106.
En aquells temps un magnat americà, coneixedor d’aquest projecte, compra la patent del vehicle i prepara la fabricació dels primers Alpines; el projecta no tindrà èxit , no passant del prototipus exposat, però gracies als acords de reserva per Europa fets per Jean Rédélé, aquest es troba amb tot preparat per iniciar la producció a França.
Com al partir de motors petits, el pes es molt important, i una carrosseria d’alumini es cara i difícil de fabricar, Jean Rédélé busca altres possibilitats, en aquells temps els germans Chappe estaven posant a punt els treballs amb fibres de vidre i resines, esdevenint així com els alpines seran un dels primers vehicles amb carrosseria de fibra de vidre, que té com avantatges un mínim pes amb un màxim de rigidesa.

    Recordo que de petit, al principi de tenir el meu pare, un taller de reparació general d’automòbils , amb tota l’enveja del mon, en queia la baba cada cop que venia un perit amb el seu A 108 de F.a.s.a. color plata. Jo li demanava per seurà i estava tot el temps que aquest senyor peritava , mirant per fora, per dins i recollint amb pala el desig de tenir-ne un. Aleshores, seria cap el 1967, amb 14 anys, passa el temps i a casa ja tenim un  Renault Gordini, el més semblant al meu somni.  
  
       

Han passat molts anys, i la meva enveja pels alpine segueix sent gran, molt gran, sempre que puc els miro i admiro, en faig la foto etc. Per mi segueix sent el millor cotxe d’aquell temps, dels meus somnis : Alpine A-108 color plata metal·litzat, A-110 blau França.

Un cop arribats al cenit, (1973) aquests vehicles, certament estaven quedant desfasats i pobres de potencia, qualsevol Porsche de sèrie tenia més cavalls, apareixen els Ford Escort, Fiat, Lancia etc. Renault es retira del campionat. A principis de 1972 Alpine inicia el canvi de model, coincidint quan la majoria d’accions passan de Jean Rédélé a Renault, amb l’Alpine A-310 comença la fi d’Alpine i de les berlinetas que es deixaran de fabricar el 1977 a França i el 1978 a Espanya. Els A-310 al principi son una carrosseria nova, amb el mateix disseny mecànic, peró no poden substituir a les berlinetas a la competició (mateixos CV i més pes) fins que el 1976 apareix el model A-310 V6, model per fer La competència als Porsche com a vehicle GT, però no triomfa en competició.   
                                                  
           
       Alpine esdevindra un model més de Renault entre els anys 1985 i 1989 ( A-310GT i A-310GTA ). L'any 1990-91 es torna a recuperar la marca Alpine, però sense deixar de ser un model de Renault, son els A-610, verdaders cotxes GT, ràpids, comparables als Porsche o d'altres per prestacions i amb bons acabats. Aquest i la marca es mantindran fins el moment de la seva desaparicio cap a finals de 1995.
       Des de 1952, com a inicis, fins als anys 90, Alpine ha estat fabricant petits vehicles esportius, coneguts com a berlinetas Alpine, i els mes famós de tots , son els A-108 i A-110. Aquest és el meu homenatge a un cotxe mitic, a un home gran i el seu somni.             Així ha estat com el somni d'una persona que treballa i viatja amb un Renault 4/4, ha evolucionat fins arribar a ser un dels millors vehicles de rallis, en el seu moment, vehicles pensats per correr, i disfrutar, sense concesions al confort. No tothom pot fer realitats els seus somnis, però és bó tenir-ne , que seria del mon sense somnis, sense il·lusions.

                                          VISCA ELS SOMNIS




dimecres, 27 de juliol del 2011

EVOLUCIÓ DE LA BERLINETA

       El Renault 4/4 és l'origen i causa. Un vehicle que representa igualment una il·lusió i un somni, d'unes persones sotmeses per L'Exèrcit Alemany durant la II Guerra Mundial, i que no tenien un altre il·lusió que fer d'amagat el disseny d'un vehicle per després de l'ocupació ( aquell mal somni de l'ocupació no podia durar eternament).
       Així va néixer el Renault 4/4 que amb les seves evolucions, seria part del futur de la Renault. Aquest vehicle evoluciona en els Renault Dauphine, Floride,R8, Caravelle, R10 ( sempre amb el mateix concepte, i bàsicament la mateixa estructura)


1952-1953.- Jean Rédélé amb un disseny de Michelotti i carrosseria d'alumini d'Allemano, fabrica un model únic ( en aquest, s'endevinen formes bàsiques  dels futurs Renault Dauphine)


1954.- A causa dels acords amb un magnat americà, es fabrica un nou model, que s'anomenarà  "Marquis". El vehicle serà exposat a Nova York, peró no es fabricarà mai als EEUU. Jean Rédélé va ser previsor i es va reservar els drets per Europa, així es va trobar amb tot preparat per iniciar la fabricació


1954-1955.-  Es fan els primers moviments, iniciant-se la fabricació dels A-106 a la fàbrica dels Germans Chappé i seguidament en una fàbrica de Jean Rédélé a Dieppe ( la carrosseria serà ja de fibra de vidre i acollada al xassis del 4/4) 


1957.-  A Dieppe, s'inicia la construcció dels cabriolets (Disseny de Michelotti)

  

1958.- Es revisan les suspensions. S'introdueix la mecànica dels Renault Dauphine, seran els A-108 ( encara no són les berlinetes que coneixem )
1960.- Amb els cabriolets, s'han agreujat els problemes de torsió de la carrosseria i d'estabilitat. Apareix la gran revolució : el xassis de tub central o xassis poltre


     Aquest xassis només es montarà a les fàbriques de Dieppe, els vehicles de la fàbrica dels Germans Chappé seguiran amb el seu métode d'acollar les carrosseries al xassis Renault.
        Els cabriolets evolucionen amb els hart-top fins arribar a la berlineta tal com la coneixem ( de nou amb disseny de Michelotti) . Durant aquest any trobarem models amb la primera carrosseria però amb mecànica 4/4 ( A-106) i mecànica Dauphine ( A-108), i també trobarem berlinetas amb mecànica 4/4 (A-106) i mecànica Dauphine (A-108)


1961.-  S'inicia la venda de les berlinetes A-108 i es fan petites modificacions ( en els vidres laterals , bisagres etc).  Es deixa de fabricar la carroceria del primer model a la fàbrica dels Germans Chappé.
1962.-  Amb la mecànica del Renault 8, el A-108 deriva en A-110 , es fan modificacions a la carrosseria ( desapareix l'entrada lateral d'aire i la de darrera , i el capó de darrera )


1964.-  S'introdueix el motor 1108 c.c.
1965.-  S'introdueix el motor 1255 c.c. Gordini, apareixen entrades aire sota els fars. Desapareix el A-108 francès.
1966.-  Es munten tres relotges més en el tablier i apareix el motor 1296 c.c.


1969.-   Es munten fars de 180 mm, i el motor del Renault 16
1970.-   S'introdueix el motor 1289 c.c. dels Renault 12
1970-1973.-  S'introdueix els motors del Renault 16 TS i 17. Són anys de grans èxits en els Rallis, aconseguin el Campionat Mundial de Rallis amb els A-110 1800
1972.-.   Posar-se al dia es necesari, i per tant es crea un nou model serà el A-310 ( amb la mateixa base mecànica i disposició )


1973.-    Any del Campionat Mundial de Rallis

                                          

1976.-   En els models A-110 de venda al públic es muntan els motors de Renault 16TX en versió carburació o inyecció segons el mercat de destinació. En els models A-310 mancats de motor, per fi es munta un V6, introduint petits canvis per tot arreu, que fan del vehicle, un cotxe menys sportiu i més GT, esdevenint model de representació de Renault


1977.-  Aquest any es deixarà de fabricar a França la berlineta A-110
1978.-  Amb un any de retard, es deixa de fabricar a Espanya el model A-110 (1400), del qual es vendran encara alguns a França
1981.- En els A-310 V6 es modifiquen les suspensions, adaptant les del R5 Turbo 1
1985-1990.-  En aquest temps, es potencien les mecàniques, introduint el turbo en un dels dos models que estan a la venda ( els turbo, estan en plé èxit ), seran els A-310 GT ( atmosfèric) i els A-310GTA ( turbo)


1991-1995.- En aquest període el A-310, sense deixar de ser un model tot darrera, sense canviar el concepte, ha canviat tant, sobretot la filosofia del cotxe, que acaba anomenant-se A-610. Ja fa molts anys que la berlineta Alpine, no és la berlineta, sinó un model més o menys sportiu de representació de Renault. Peró será l'últim crit, ja que Renault ha decidit la seva fi, al tenir altres objectius.
           La marca Alpine queda en la reserva 











dimarts, 26 de juliol del 2011

ELS ALTRES ALPINES

     Hem vist com els Germans Chappé, inicien la construcció dels A-106 a les seves fabriques, ja que son ells els artesans de la fibra de vidre. Al mateix temps, Jean Rédélé fa una fabrica propia a Dieppe on també inicia la construcció. Dues fabriques per a un mateix vehicle, aviat aniran evolucionant de manera diferent.
    A Dieppe, Rédélé fa els A-106 cabriolet, dels quals evoluciona posant un sostre fitxe de tipus Hart-Top, aquest vehicle s'anomenrà Coupe-Sport (evolucionara fins les berlinetes


1r cabriolet
2n cabriolet
A-108 coupe-sport

    Al deixar de fabricar els A-106 Alpine, la fabrica dels Germans Chappé, es queda sense vehicle, per seguir fabricant, evolucionà allargant els xassis e introduint alguns elements del R8 com el vidre de darrera i davant, amb un sostre molt semblant al R8. L'anomenaran Alpine 2+2, es va construir sense massa èxit fins el 1964


Alpine 2+2

     A Jean Rédélé, no li agrada com ha quedat i aprofitant la nova base dels A-110, fa que els Germans Chappé, estirin encara més el xassis, esdevenint el Alpine 2+2 en el Alpine GT4, amb un aspecte mes agradable i 4 places


Alpine GT 4

     Aquest model es va fabricar desde 1962 a 1969. Dels tres models diferents a les berlinetes, ( sense contar el A-106) sols aquest té un exit de vendes relatiu i es pot considerar un sportiu de 4 places.
     Amb el temps, les necessitats de construcció, l'economia d'empresa i sobretot l'absorció de Renault, faran que Alpine sols fabriqui les berlinetes A-110 i desprès A-310










dilluns, 25 de juliol del 2011

ALPINE A ESPANYA: F.A.S.A.

        Renault, al igual que Fiat, va ser de les primeres marques que es  van introduir a Espanya després de la Guerra Civil. El país tenia necessitat de tot tipus de vehicles, el Govern del moment havia definit unes actuacions a traves del I.N.I. (Instituto Nacional de Industria) per motoritzar el país, aquestes serian Pegaso i Seat.
       Aixó no era suficient, arrivant altres iniciatives com va ser la de F.A.S.A (Fabricación Automoviles Sociedad Anonima). F.A.S.A. va obtenir els permisos per fabricar amb tecnologia Renault.
       El primer model va ser el Renault 4/4, evolucionant els models a fabricar amb un ser retard després de França.
       L'any 1963, aprofitant la serie Dauphine-Gordini, F.A.S.A. es decideix a fabricar un model de representació i esportiu, amb els acords amb Jean Rédélé, ho té tot , iniciant-se la fabricació del A-108 en versió cabriolet i berlineta


         Curiosament Alpine que era un fabricant i model independent de Renault a França, va esdevenir un model de Renault a Espanya.
           L'any 1965, es produeixen canvis en les accions de F.A.S.A. i Renault França adquireix la majoria, creant-se Fasa-Renault Espanya.
         A finals de 1966, amb la fabricació a Espanya del Renault 8, s'introdueix les suspensions i frens d'aquest en els A-108, seran els A-108-1. En total es van fabricar 186 vehicles .
             L'any 1967, s'iniciarà el model A-110, totalment derivat dels R8 i amb el motor dels R8TS, es faran 528 vehicles


         Amb la sortida al mercat dels R 12 i R 12S, l'any 1970 es fabrican els A-110 1300, aquest model a més del motor 1300 introdueix 2 fars supletoris. Es fabricaran 908 vehicles 


        Finalment, mai més ben dit, l'any 1977, amb el bloc motor dels R 12TS i culata dels R5 Alpine, quan a França es decideix la fi dels A-110, aqui es muntara encara els A.110 1400. L'any 1978 serà l'últim.


       Els Alpine espanyols, eran estèticament semblants als francesos, però mecànicament per causa de les lleis espanyoles diferents. 
         La carrosseria va evolucionar igual que la francesa, tret de petites diferencies : Es va mantenir la mateixa maneta d'obrir la porta, a França en tenen 3 diferents. Es va mantenir el mateix paracops e intermitents del davant, a França va anar canvian ( es van montar intermitents de NSU, de Dyane ) .
        Mecànicament, a França trobem molta varietat de motors i preparacions ( no oblidem que era marca independent i muntaba motors Renault, però els modificaba lliurement ). En canvi aqui hi havia dos condicionants : les lleis i la cadena de muntatge. Per això els Alpine espanyols son menys potents, i aixó els feia mes agradables de conduir.
             Quan es volia competir amb ells, el cert era que eran curts de CV i el personal havia de recórrer a portar peces de França, inventar-les o fer com Estanislao Reverter amb L'Alpinche (va montar un motor Porsche i va aconseguir que guanyes carreres), altres fins i tot varen muntar motors 1600 de la Seat ( A. Manso, Talleres Scratch ) 
              El A-108-1 i el A-110 1400, son dos Alpine genuinament espanyols, sense igual a França 

 Motor Dauphine dels A-108   

 Motor R8TS dels A-110 1100

 
Motor R 12 dels A-110 1300

Motor R12 TS 1400 culata R5 Copa dels A-110, 1400


 Motor R12 TS dels A-110 1400 ( culata R5 Alpine) ,carburació modificada    
                    









        

diumenge, 24 de juliol del 2011

ALPINE A LA RESTA DEL MÓN

    En els seus inicis,la petita marca Alpine, va fer impacte en tots els cercles d'automoció i competició. Era una formula simple : carrosseria fàcil de fer en petites series i mecanica simple i popular. Una formula que molts vàren voler.
    En un altre pagina veiem la fabricació a Espanya, en aquesta parlarem d'altres llocs a on es vàren fabricar, paisos sense una industria propia i potent.
    Mèxic va ser un d'aquest paisos, DINA ( Diesel Nacional Sociedad Anonima ) que muntava camions i autobusos amb tecnologia del seu veí del Nord, va ser la que va tirar endavant el projecte. Es van muntar tres models diferents entre els anys 1964 i 1972 : la berlineta, el GT 4, i el cabriolet. Tots basats en el A-110 i amb motors de 956c.c. i 1100c.c.
    Es vàren muntar entre 300 i 500 vehicles, el seu nom : Dinalpin 





    Al Brasil, de sempre hi ha molta passió per la competició, i també allà vàren voler tenir un vehicle com l'Alpine. Willys tenia una fabrica a on es muntava, amb licencia, el Renault Dauphine, facilitant encara més el muntatge. Entre els anys 1962 i 1965 basant-se en el model A-108 i amb motors 845c.c. i 998c.c.,i de 1965 a 1966 amb base A-110 i motors 956c.c. i 1100c.c..
     En total es van muntar uns 1500 vehicles de les carrosseries berlineta, coupe-sport i cabriolet. El nom no podia ser un altre que : Interlagos ( com el circuit )



    Per estrany que sembli, a Bulgaria durant l'epoca del Teló d'Acer, també hi havia passió per les curses. Allà es fabricava el Renault 8 amb el nom de BulgarRenault. Dic estrany perque xoca amb la mentalitat socialiste-comuniste l'idea de tenir cotxes de luxe o de curses, peró el cert es que es vàrem fabricar els Alpine aprofitant els BulgarRenault, així els Alpine es vàren dir Bulgaralpin
    Basats en el A-110 de 1100c.c., i carrosseries berlineta i cabriolet, es van muntar uns 100 vehicles. Buscant a internet, trobem curiositats com els segells i les curses  amb vehicle importats de França




    No es d'estranyar que Jean Rédélé, estigues disposat a vendrà el permis per fabricar Alpines en altres paisos, ja que aixó suposava un bon nivell d'ingresos per la seva economia; es venia la maquinaria, estris necessaris, la tecnologia , el producte i finalment les royaltis per vehicle muntat. 
     El somni de Jean Rédélé era fer cotxes de curses, per guanyar-les, i per aixó son necessaris els diners, per tant la fabricació de cotxes a les seves fabriques o en altres es simplement la manera d'obtenir els recursos necessaris









dissabte, 23 de juliol del 2011

LA COMPETICIÓ

    Jean Rédélé, era el fill d’un concessionari de Renault. Després de la II Guerra Mundial, s’havia de treballar molt i de valent, i per tant tenint al Sr. Rédélé viatjant amb un 4/4, gaudint d’un gran petit cotxe i unes carreteres dolentes i solitàries, perfecte per gaudir de la conducció.
    Es donen les condicions necessàries i poc a poc aconsegueix crear una fabrica de models esportius, i es de suposar que la fabrica ha de finançar les carreres ( el somni de J.Rédélé ).
    Així es fan els primers A-106 per curses modificant les suspensions i trucant els motors ( Mille-Milles, etc), fins hi tot el nom Alpine es a causa d’haver guanyat el Tour dels Alps. En els primers A-108 es segueix la dinàmica, fent curses i rallis primer a França,desprès per Europa, els èxits van arribant, evolucionant i augmentant la potencia que sempre es ben admesa per aquest meravellós xassís de les berlinetas, esdevenint el Campionat del Mon de Rallis amb els A-110 1800 l’any 1973, pel camí han anat guanyant els principals rallis.
    Una empresa per la competició, havia de tenir bons objectius , així es volia participar a la cursa mes famosa llavors: Les 24 Hores de Lemans. Per aquest objectiu, es desenvolupant vehicles específics derivats tant dels A-108, A-110, com de xassís Lotus i amb motors Gordini ( M63 ), es tracta de participar i guanyar si es possible amb el nom ALPINE
    Així tenim des de 1963 a 1968 els diferents models M63, M64, M65, M66, M63B i d’altres, a la vegada es desenvolupant monoplaces de Formula França i Formula 2 ( l'any 1964 s'aconsegueix la victoria a Lemans per vehicles amb el millor index energetic, el 1966 es bat als seus rivals de Fiat Abarth).                  
    L'any 1968 es crea un departament de competició, amb el recolzament total de Renault, es muntan els A-210 amb motor V8 evolucionant al A-220 ( la revolució del 68 i d'altres motius farà fracasar aquest projecte) . De totes maneres, poc temps després Renault tindrà la majoria d’accions d’Alpine, esdevenint en certa manera,  el departament de competició de Renault. Desde 1969 es deixà de banda els sport-prototips i la resistencia, objectiu els Rallis, arrivant el  Campionat del Mon de Rallis el 1973.
    A partir d'aqui els A-110 han estat substituit pels l'A-310, aquest no estarà mai a l'alçada, iniciat-se el declivi de les berlinettes ( l'any 1977  un A-310 aconsegueix el campionat de França de Rallis amb Guy Frèquelin).
    Amb aixó, Renault decideix el retorn als circuits : el 1974 neix Alpine A 440 per participar al Campionat Europeu de 2 Litres, després el seguirà el A 441, obtenint la victòria a Les 24 hores de Lemans l’any 1978 amb el A 442 B Turbo, (ja hem iniciat l’era Turbo, però serà Renault i no Alpine la que gaudirà els èxits).
     Renault, treballa els motors turbo, treballa vers la F1, peró tot aixó ja no serà Alpine sino Renault. El somni com a somni d'una persona, ilusio d'un grup un cop realitzat, s'esvaeix, l'empresa (Renault), es menga els somnis per aconseguir resultats: marketing-èxits-vendes
    Veiem alguns d'aquest vehicles 
A-106 i A-108 el 1960
M-63 de 1963
M-64 de 1964
A-210 de 1968
A-220 entre 1968 i 1969
Diversos Formules entre anys 60-70
A-110 1800
A-310 
A-442 
     El Renault-Alpine A-442, es ja totalment un Renault, i a partir d'aquesta epoca la fabrica de Dieppe, seguira creixent, millorant, i fabricant, peró solament per als productes que interesant a la mare Renault. De fet ja veurem que serà la fabrica dels models sportius de Renault tret dels F1 que s construiran a la fabrica de Chatyllón